Hi ha moments en la
vida que els esdeveniments ens superen i ens esgoten anímicament. En sentim amb
l’ànima cansada. És en aquestes situacions que cal obrir l’esperit perquè la
transcendència ens consoli i reconforti. La pregària, la meditació, i altres
camins, són bons ajuts per trobar la pau interior. “Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra
mirada, salveu-me per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany, jo
que us invoco”
(Salm 30,17-17)
L’amor
és un do i una virtut. Gràcies a l’estimació ens transformem i transformen la
societat. Les relacions humanes esdevenen millors, més enriquidores i
enriquides a favor de la dignitat de les persones. Estimar sempre enriqueix
l’esperit. “El qui estima és pacient, és
bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni
egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el
goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta”
(1Co,13,4-7)
Hem
de tenir el cor obert a la pràctica de la correcció. Això vol dir que hem de
saber corregir als altres quan s’escaigui i saber que ells poden fer el mateix
amb nosaltres. Quan passa, hem d’entendre la correcció no com un retret, sinó
com un signe d’estimació. “La correcció,
de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa; però, més tard, els qui
han passat per aquest entrenament en cullen el fruit pacífic d'una vida honrada”.
(He 12,11)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada