Avui, en el dia en que tota l’atenció mediàtica està centrada en l’inici
del judici dels polítics independentistes, m’agradaria parlar i reflexionar d’un
altre tema per eixamplar el camp de visió. Voldria comentar la recent mort d’Enric
Pons. La seva història és exemplar i mereix ser explicada per treure-la de l’anonimat
que quedarà reduïda per l’allau informatiu d’aquests dies. Enric Pons, fou un
dibuixant de l’editorial Brugera que es trobava actualment en una situació
econòmica precària fins el punt que va estar a punt de ser desnonat. Amb la
seva pensió de 650 euros pagava un lloguer de 530 euros i no sempre se’n sortia
dels precaris equilibris econòmics. Sobrevivia en part gràcies als ajuts de l’antiga
Casa de Cadis de Barcelona, un alberg autogestionat per acollir a persones
sense sostre o amb dificultats econòmiques.
Quan semblava que tot anava de
mal en pitjor Enric Pons rebé un ajut de 10.000 euros per part d’un donant
anònim de Madrid per ajudar-lo a sortir de la precarietat en que es trobava. La
història exemplar fou el seu gest de solidaritat amb aquests diners. En lloc de
quedar-se’ls feu com sant Martí de Tours amb la capa, donà 5.000 euros a la
Casa de Cadis en agraïment pel suport que havia rebut. I, tot seguit es produí
un nou gest meravellós de solidaritat, que exemplificava la idea de la
multiplicació de pans i peixos de l’Evangeli, els okupes de la Casa de Cadis decidiren
ajudar a persones en pitjor situació que ells i repartiren els diners entre el
centenar de persones en llista d'espera per aconseguir un llit a la Casa de
Cadis. El gest d’Enric Pons no es pot oblidar i la seva mort mereix ser
recordada, no només per aquelles persones que gaudiren de la seva generositat,
sinó per totes aquelles persones que estimem la bondat dels gestos solidaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada