El dia de reflexió és la jornada
de després de les eleccions. És el moment d’analitzar el que ha passat, el
perquè uns han guanyat i altres han perdut suport electoral. És també el moment
d’estudiar les estratègies de pactes per governar. Els dies després de les
eleccions són dies de nervis i incerteses. Més enllà de l’aritmètica dels
resultats els partits han de comprendre el perquè dels vots rebuts o perduts, i
entendre en quins llocs han sumat o restat confiances electorals.
Per sort, les eleccions han
aturat les vel·leïtats polítiques de la dreta extrema i l’extrema dreta. No hi
ha espai polític per deixar la governança en mans dels extremismes de dretes. Això
ha estat una bona notícia. Els resultats a Catalunya confirmen que la societat
catalana té uns comportaments electorals diferents a la resta de l’Estat.
Aquest fet diferencial mereix una atenció especial i s’ha d’incorporar a la
nova agenda política del govern de l’Estat. L’independentisme està fort però lleugerament
debilitat per la pèrdua d’uns 500.000 vots que han reforçat als socialistes
davant el risc de l’extrema dreta.
Les forces independentistes han recompost el seu espai polític i s’ha produït el
fenomen de que ERC ha sabut captar un vot que tradicionalment era més propi de
l’espai “convergent”. La política moderada i estructurada d’ERC ha estat més
convincent que l’alternativa de JxCAT que no se sap massa què representen, si
són o no són l’enèsima transmutació de Convergència. Hi ha massa confusió, i
manca de lideratge, en l’espai post-convergent i això confon als electors que
prefereixen les seguretats tradicionals que ofereix ERC. Lamentablement, els
vots independentistes en el Congrés dels Diputats són bastant marginals alhora
de les aliances que vol fer el PSOE. Aquesta situació lamentablement afebleix la
capacitat negociadora dels independentistes i els obliga a definir una
estratègia totalment nova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada