Miquel Iceta és mòbil, com una
ploma agitada pel vent. El seu comportament és erràtic. Pedro Sánchez li passa
el mateix. Ambdós es desdiuen del que han dit sobre Catalunya amb una velocitat
de centella. Les necessitats electorals obliguen. Ara fa un any Pedro Sánchez
es feia l’interessat parlant de l’Espanya plurinacional, ara se’n desdiu i
recupera l’Espanya de les autonomies. El gir és notable. És cert que la
proposta de l’Espanya plurinacional no era gran cosa per resoldre el conflicte de
Catalunya amb Espanya, però modificava l’escenari polític fixat pel pacte
constitucional del 78. Però, tot fou en emmirallament. La convocatòria
electoral ha modificar el discurs i el reton dels socialistes a la deriva
autonòmica.
Per la seva part, Miquel Iceta, el
primer secretari del PSC, ha passat de dir en una entrevista que si havia un
65% de catalans a favor de la independència calia trobar una resposta
democràtica, a cridar de manera histriònica que "no hi haurà independència, ni referèndum, ni autodeterminació".
Més clar, l’aigua. Per Iceta, i els socialistes catalans, per més que una àmplia
majoria de catalans demanessin la independència, cal fer oïdes sordes a les
seves reivindicacions. Amb el millor estil autocràtic Miquel Iceta ha contraposat
la raó de la força a la força de la voluntat democràtic. Els socialistes
haurien de deixar de donar lliçons a la resta de forces polítiques. L’acció
política per resoldre el conflicte de Catalunya amb Espanya exigeix diàleg
democràtic. Fora d’aquest espai hi ha un immens buit apte pels depredadors de
la democràcia. Els socialistes haurien no haurien de fer tan el burro perquè la
palla va cara i els vots per governar, ara encara més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada