Catequesi del Pare Nostre – II

El papa Francesc porta vàries setmanes fent una catequesis del Pare Nostre en les audiències del dimecres. Durant varis post aniré resumint alguns dels aspectes més rellevants de a seva reflexió.

En el Pare Nostre preguem dient: “«¡santificat sigui el teu nom!». En aquesta petició -la primera, 'santificat sigui el teu nom! - se sent tota l'admiració de Jesús per la bellesa i la grandesa del Pare, i el desig que tots ho reconeguin i l'estimin pel que realment és. I al mateix temps, hi ha la súplica que el seu nom sigui santificat en nosaltres, en la nostra família, en la nostra comunitat, en el món sencer. És Déu qui ens santifica, qui ens transforma amb el seu amor, però al mateix temps també som nosaltres els qui, a través del nostre testimoni, manifestem la santedat de Déu en el món, fent present el seu nom. Déu és sant, però si nosaltres, si la nostra vida no és santa, hi ha una gran incoherència. La santedat de Déu s'ha de reflectir en les nostres accions, en la nostra vida. «Jo sóc cristià, Déu és sant, però jo faig tantes coses dolentes»; no, això no val. Això també fa mal, això escandalitza i no ajuda.

La santedat de Déu és una força en expansió, i nosaltres li supliquem perquè trenqui ràpidament les barreres del nostre món. Quan Jesús comença a predicar, el primer a pagar les conseqüències és precisament el mal que afligeix ​​al món. Els esperits malignes imprecan: «Què tenim nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Sé qui ets tu: el Sant de Déu! »(Marc 1, 24). Mai s'havia vist una santedat semblant: no preocupada per ella mateixa, sinó bolcada cap a l'exterior. Una santedat - la de Jesús- que s'expandeix en cercles concèntrics, com quan llancem una pedra a un estany. El mal té els dies comptats, el mal no és etern, el mal ja no pot fer-nos mal: ha arribat l'home fort que pren possessió de casa (cf. Marc 3, 23-27). I aquest home fort és Jesús, que ens dóna a nosaltres també la força per prendre possessió de la nostra casa interior.

L'oració espanta tot por. El Pare ens estima, el Fill aixeca els seus braços al costat dels nostres, l'Esperit obra en secret per la redempció del món. ¿I nosaltres? Nosaltres no dubtem en la incertesa, sinó que tenim una certesa: Déu m'estima; Jesús ha donat la vida per mi. L'Esperit està dins meu. I aquesta és la gran cosa certa. I el mal? Té por. I això és bonic”.