Hem de tenir esperança. Aquesta
ens sosté en els moments més difícils, especialment quan pensem que no ens en
sortirem. L’esperança l’hem de fonamentar en el convenciment que darrera de qualsevol
esdeveniment hi ha un sentit de tot plegat que, en algunes ocasions queda tapat
i cal saber desvetllar. “Crearé un cel
nou i una terra nova. Ningú no es recordarà del passat, no hi pensarà mai més”
(Is 65,17)
Hi ha moments que les persones
som conformistes. Pensem que tot ja ens esta bé. Aquesta actitud ens porta a la
passivitat. Quasi bé considerem que hi ha un destí fatal que hem d’acceptar
sense fer res. Però, podem canviar d’actitud i moure’ns per canviar tot allò
que no ens agrada, empresona l’esperit o impedeix viure plenament la vida. “¿Et vols posar bo?” (Jn 5,6)
Més d’un cop ens sentim cansats,
fins i tot desesperats. En aquests moments, quan podem defallir i pensar que
res té sentit, és quan cal obrir el cor per acollir les raons d’esperança que
ens envolten. No estem sols i hem d’acollir fidelment les veus d’esperança que
ajuden a fer lleuger el nostre camí.
Totes les paraules del Senyor són fidels
les seves obres són obres d’amor
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
els qui han ensopegat, ell els redreça
(Sl 144)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada