Sovint tenim la costum de
condemnar als altres quan han comés alguna falta, especialment quan aquesta
afecta a la moral, a les costums o, fins i tot, el dret penal. Mai distingim
entre la persona i la falta. Penso que cal canviar aquesta mentalitat. Les
persones mereixen sempre el respecte com individus, tot haver adoptat un
comportament equivocat. El que són reprovables són els seus comportaments. “Jo tampoc no et condemno, i d’ara endavant
no pequis més” (Jo 8:11)
Paciència i esperança, esperança
i paciència. Aquest binomi ha d’estar present en la nostra vida. Hem de
procurar donar raó de la nostra esperança perquè la tenim fonamentada en
principis sòlids. I esperar més enllà d’una realitat que sembla negar-la
reiteradament exigeix tenir paciència. Cal ser pacients més enllà de les
aparents urgències del moment sabent que tard o d’hora el futur inèdit
esdevindrà present viable. “Espera en el
Senyor ! Sigues valent ! Que el teu cor no defalleixi. Espera en el Senyor !”
(Salm 26,14)
La vida i els seus condicionants
ens empresonen més del que ens pensem. Volem ser lliures, però no ho som en els
fons perquè no tenim la llibertat interior que ens permet ser-ho. Calculem
massa el que fem, el que diran o similars prevencions que no ens permeten
actuar en llibertat. El camí de la veritat i la llibertat són els principis i valors
que traiem de les nostres creences. “Si
us manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu
la veritat i la veritat us farà lliures” (Jn 8, 31-32)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada