Catequesi del Pare Nostre – I

El papa Francesc porta vàries setmanes fent una catequesis del Pare Nostre en les audiències del dimecres. Aniré resumint alguns dels aspectes més rellevants de a seva reflexió.

“En el nostre itinerari de redescobriment de l'oració del «Pare Nostre», avui aprofundirem la primera de les seves set peticions, és a dir, «santifica el teu nom». Les invocacions del «Pare Nostre» són set, fàcilment divisibles en dos subgrups. Les tres primeres tenen el «Tu» de Déu Pare en el centre; les altres quatre tenen en el centre el «nosaltres» i les nostres necessitats humanes. A la primera part, Jesús ens fa entrar en els seus desitjos, tots dirigits al Pare: «Sigui santificat el vostre nom, vingui el teu regne, faci la teva voluntat»; en la segona és Ell qui entra en nosaltres i es fa intèrpret de les nostres necessitats: el pa de cada dia, el perdó dels pecats, l'ajuda en la temptació i l'alliberament del mal.

Aquí està la matriu de tota pregària cristiana, -diria de tota oració humana- que està sempre feta, d'una banda, de la contemplació de Déu, del seu misteri, de la seva bellesa i bondat, i, de l'altra, de sincera i valent petició del que necessitem per viure, i viure bé. Així, en la seva simplicitat i en la seva essencialitat, el «Pare Nostre» educa als que li preguen a no multiplicar paraules vanes, perquè, com diu el mateix Jesús, «el vostre Pare sap el que necessiteu abans de demanar-ho» (Mateu, 6, 8). (...) El primer pas en la pregària cristiana és, per tant, el lliurament de nosaltres mateixos a Déu, a la seva providència. (...) És interessant notar que Jesús, en el Sermó de la muntanya, immediatament després de transmetre el text del «Pare Nostre», ens exhorta a no preocupar-nos i no afanyar-nos per les coses. Sembla una contradicció: primer ens ensenya a demanar el pa de cada dia i després ens diu: «No us preocupeu per la vostra vida, què menjareu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu» (Mateu 6, 31). Però la contradicció és només aparent: les peticions dels cristians expressen confiança en el Pare. I és precisament aquesta confiança la que ens fa demanar el que necessitem sense afany ni agitació.”