El mercadeig de candidats

La confecció de les llistes electorals per les properes eleccions generals d’Abril recorda el que passa en els fixatges futbolístics del mercat d’hivern. Per aquesta època els clubs agafen a corre cuita com poden jugadors que estan en altres equips. Qui no corra, vola. Al final, els clubs refan les seves plantilles a partir de les restes de sèrie d’altres equips. Els partits semblen fer el mateix. Cada dia s’anuncia que algun polític, que abans estava amb el partit X ha fitxat pel partit Y i, probablement, per ser cap de llista, segon o en llocs rellevants. No importa si el partit X era de dretes o d’esquerres i que el partit Y sigui de signe contrari. Sembla que l’únic important  és estar a les llistes i, si es pot, en posició de sortida guanyadora. Aquest fenomen no és nou d’ara, però sembla que s’ha accentuat en aquestes eleccions.

La majoria de partits busquen candidats mediàtics, bé perquè siguin de l’ofici comunicatiu, bé perquè tinguin moltes hores de comunicació televisiva per ser tertulians assidus o perquè el seu fitxatge és notícia. El que menys importa, com es pot veure, és el seu pensament o la seva qualitat política. Els estrategues polítics deuen considerar que el votants prescindeixen de la valoració política i es guien només per paràmetres comunicatius o per la imatge mediàtica. Estic sorprès de la progressiva degradació de la política i de la importància de l’elecció política. En altres països passa el mateix. S’ha arribat tan baix que en alguns països es dona la paradoxa de l’elecció per a càrrecs políticament rellevants a persones sense experiència política. Per exemple, a Eslovàquia han escollit a Zuzana Caputová, neòfita en política, com a presidenta de la república i a Ucraïna el còmic Zelenskiy ha estat el candidats més votat amb el 30% dels vots en la primera volta. Les eleccions polítiques s’ha convertit en una mercadeig del vot.