És habitual escoltar l’expressió “negar la major”. Això vol dir que es
nega la validés d’una opinió o el raonament d’una altra persona perquè es nega
la validesa del fonament en el qual es basa el judici. Això és evident en els
sil·logismes on es relacionen dues premisses de les quals es dedueix una
conclusió. Sembla que en política hi ha persones capficades en afirmar la major
sigui com sigui. L’ús dels sil·logismes és un recurs polític molt emprat. En
campanya electoral abunden els exemples dels sil·logismes polítics. Un exemple
seria: “els que pensen com jo són bons
catalans, aquells no pensen com jo. Llavors, aquells no són bons catalans”.
Aquest tipus de plantejament neguen el dubte. La hipòtesi major esdevé tesi
irrefutable i inqüestionable. Aquesta tesi ho ha d’explicar tot i fora d’ella
tot esdevé negació de la major.
Però, ¿que passaria si es
qüestionés la tesi major?. ¿Què passa si es demostra que la major és una
construcció per confondre el pensament?. Dit d’una altra manera: ¿i si la major
fos una simple manipulació?. La raó pot ajudar-nos a desemmascarar la debilitat
d’aquest tipus de raonament. Només cal demostrar que hi ha tanta certesa en la
major com equívoc malèvol en la conclusió del sil·logisme. És a dir, un pot ser
tan català pensant d’una manera com una altra. Ningú té la patent de donar
certificats de catalanitat. Aquest és el treball que la raó crítica ha
d’exercir per evidenciar les trampes dels sil·logismes polítiques. La millorar
aportació que es pot fer a la llibertat crítica és sospitar sempre de la
solidesa dels sil·logismes polítics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada