Celibat dels capellans

Josep Miquel Bausset, monjo de Santa Maria de Montserrat, en un recent article al diari Regió 7, reflexionà sobre el sentit del celibat a l’Església catòlica. He aprofitat algunes de les seves idees per escriure aquesta nota sobre el celibat dels capellans. Resumeixo tot seguir algunes de les seves idees. Bausset recordà que el papa Francesc, de retorn al viatge a Terra Santa, el maig del 2014, afirmà que «el celibat no és un dogma de fe, és una regla de vida», i per aquest motiu, «en no ser un dogma de fe, la porta és oberta». Sorprenents paraules que permetien intuir que alguna cosa s’estava movent entorn al tema del celibat. El Papa també va recordar que «l’Església catòlica té preveres casats en els ritus orientals». Són els capellans catòlics de les Esglésies orientals (maronites, armenis, melquites, coptes...) en plena comunió amb Roma i que mantenen el caràcter optatiu del celibat dels preveres. Cal recordar que els preveres casats anglicans, en ingressar a l’Església catòlica, els ha estat permès, de continuar amb el matrimoni. Situació que es dóna també amb aquells diaques anomenats permanents que són ordenats després d’haver contret matrimoni. Ja el Concili Vaticà II, recorda Josep Miquel Bausset, en el Decret sobre els preveres, ja indicava que el celibat «No s’exigeix per la naturalesa mateixa del sacerdoci, com apareix per la pràctica de l’Església primitiva, i per la tradició de les Esglésies orientals, on a més d’aquells que escullen el celibat, hi ha també preveres casats». De fet, l’Església primitiva no tenia el celibat com a condició sine qua non perquè un cristià fos ordenat prevere o bisbe.

Ara, la comunitat catòlica ha conegut el document de treball del proper sínode de l’Amazònia que ha de celebrar-se a la tardor vinent a Roma. El capítol 4 de la tercera part del document preparatori, obre el debat sobre el celibat. El text obre una nova perspectiva perquè convida a estudiar «la possibilitat d’ordenació presbiteral de persones, encara que tinguin una família constituïda i estable». Sembla que el papa Francesc, aprofitant la reflexió sobre la situació pastoral a l’Amazònia, vol introduir un nou replantejament del celibat presbiteral. Hi ha una corrent dins de l’Església catòlica decidida a obrir el debat sobre aquest tema. L’important cardenal brasiler Claudi Hummes a defensar aquest debat: “«el celibat no és part del dogma de l’Església i la qüestió està oberta a discussió». Sembla que l’Església catòlica vulgui iniciar la revisió en profunditat de la qüestió del celibat dels preveres.  Com diu Josep Miquel Bausset al final del seu article: “si les Esglésies orientals tenen el celibat opcional per als preveres, per què no pot ser també així a l’Església Llatina?” . Així, com que el celibat dels preveres no és cap qüestió que afecti el dogma de l’Església, sempre és possible de revisar aquesta norma que existeix a l’Església Llatina. Caldrà fer-ho amb un esperit obert i deixant-se guiar per l’Esperit perquè com digué el papa Francesc en una homilia el 12 de maig del 2014 deia: «Qui soc jo per posar traves? Qui som nosaltres per tancar portes? L’Esperit Sant és el qui fa que l’Església camini. Cada vegada més, més enllà dels límits, més endavant».