Sant Benet

Avui és Sant Benet, Benet de Núrsia, pare fundador de l’ordre dels Benedictins. Benet nasqué prop Núrsia, a la Umbria, entorn l’any 480. Educat a Roma, s’inicià a la vida eremítica en la regió de Subiaco, on reuní a un grup de deixebles. Després es traslladà a Cassino. Allí fundà un monestir i escriví la Regla que ha servit per organitzar la vida de moltes comunitats monàstiques d’arreu del món. Els monestirs benedictins durant més de 1.500 anys han estat un exemple de com organitzar una comunitat humana centrada en la pregària i el treball. Comunitat d’amor i de fraternitat basada en la vivència d’uns valors forts i orientada a ser llum de Crist en la societat.

Gràcies a la xarxa de monestirs benedictins estesos per tot Europa es recopilàren i escamparen els principals elements culturals constituents de la identitat europea. Dels scriptoriums monàstics sortiren els escrits on es condensava el saber i el pensament que anaren destil·lant les arrels de la cultura europea. Europa no es pot entendre sense la genuïna aportació dels benedictins. Els seus monestirs, des de sempre, són escoles de vida orientada a conrear la dimensió interior, créixer en la confiança en Déu com a font de vida i lliurament d’amor als demés. Sant Benet segueix sent una bona lectura espiritual, perquè els seus ensenyaments estan arrelats al sentit íntim de l’experiència humana.

Per això, avui, dia que commemorem Sant Benet es una bona ocasió per llegir algun fragment de la seva Regla i deixar-se captivar per l’actualitat dels seus judicis. En un moment de desfiguració dels valors humans tradicionals il·luminats per la raó moderna ens pot ser útil pouar en l’enteniment present en la Regla. Algunes de les seves propostes sobre com regular el funcionament d’una comunitat humana, el monestir, té les seves aplicacions pràctiques, després de les necessàries adaptacions, al món de les organitzacions modernes. Els principis bàsics de la Regle benedictina serveixen per convertir les institucions humanes en comunitats de treball cooperatiu, respectuoses per les persones i amb projecció social. El problema de la nostra societat, seguint el que diu el pensador MacIntyre, és “la nostra falta de consciència d’això constitueix part de la nostra difícil situació”. El camí per avançar és, com diu al final del seu llibre “Tras la virtud”,  “no estem esperant a Godot, sinó a un altre, sens dubte molt diferent, a Sant Benet”. La societat contemporània ha de  dirigir la seva mirada encuriosida a la vida dels monestirs benedictins i descobrir com aquestes comunitats monàstiques d’homes i dones ens aporten a tots uns referents útils per ordenar la vida i l’activitat humana.