La cruïlla independentista

És ben cert que un dels objectius de la política és facilitar que succeeixin diversos esdeveniments a fi que al final de tot puguin aconseguir-se les finalitats proposades. Tot això comporta un treball pacient de moviments estratègics orientats a l’assoliment de les finalitats proposades. És evident que cada partit divergirà en aquest exercici estratègic, doncs cadascú persegueix unes finalitats diferents. Això ha quedat molt clar en el darrer debat d’investidura. Mentre uns partits consideraven que la formació del govern de Pedro Sánchez els hi anava prou pels seus interessos estratègics, altres pensaven tot el contrari. A més, en el bàndol d’aquests darrers, es produïa una estranya confluència d’actituds polítiques que, tot i coincidir amb el mateix sentit de vot, uns perseguien l’objectiu estratègic de situar l’Estat en un punt de bloqueig i altres, el seu sentit del seu vot era purament tàctic per tal de desgastar al PSOE.

Els partits independentistes tenen visions estratègiques profundament distanciades. Si bé l’objectiu final és la independència de Catalunya, les estratègies adoptades es semblen com un ou a una castanya. Mentre ERC aposta per facilitar la governabilitat de l’Estat convençuts que un govern del PSOE permetrà situar el problema català a l’agenda política governamental, JxCat ha decidit aguditzar el conflicte amb l’Estat a fi de forçar al màxim les seves contradiccions i, en la mesura del possible, bloquejar l’acció de govern. En aquest cas, la negociació política al conflicte català vindria imposada des de fora de l’Estat per les autoritats internacionals a fi de trobar una sortida a la situació. 

Els dos camins estratègics són legítims; el que cal es veure quina és l’estratègia que avalen els ciutadans de Catalunya. El que és evident és que els governants de Catalunya no poden optar per una estratègia o altre al marge de la comprensió dels ciutadans. Només unes eleccions, on es confrontin les dues estratègies permetran saber quin és el camí que cal seguir. Els processos electorals aporten legitimitat alhora de prendre decisions polítiques. En qualsevol cas, algunes organitzacions de la societat civil poden manifestar les seves opinions, però la confrontació ha de situar-se en l’àmbit d’aquelles formacions que han d’esdevenir interlocutores amb l’Estat per resoldre el conflicte català. Un cop feta l’elecció de l’estratègia, les forces polítiques independentistes, així com les organitzacions de la societat civil alineades amb l’independentisme, han d’establir una unitat d’acció entorn amb l’opció referendada popularment i han de treballar plegats en aquesta direcció.