Fa uns quants anys vaig publicar
un article llarg, “Diàlegs per a un amic
neoliberal” que formava part del “El
neoliberalismo en cuestión” obra col·lectiva de Cristianisme i Justícia
publicat per Sal Terrae en 1993. Algunes de les idees expressades són encara
vigents avui. Tot seguit recullo algunes d’aquests pensament.
Una de les idees motores del
liberalisme és l'estreta unitat existent entre el desenvolupament del mercat i
el progrés de la llibertat. El gran principi liberal identifica la igualtat,
primer, amb la llibertat de la ciutadania, de tal manera que tothom ha de tenir
les seves llibertats bàsiques assegurades, i, després, amb el desig d'una
assignació igualitària inicial perquè cada persona rebi la mateixa quantitat de
béns que tots els altres. Per això el liberalisme insisteix vehementment que la
justícia social consisteix a crear i garantir la igualtat d'oportunitats,
"però no creuen que la igualtat hagi
de significar un mateix punt d'arribada...i no ho creuen perquè aquesta forma
d'igualitarisme significa sempre una forma més profunda d'injustícia i només
s'aconsegueix amb el sacrifici de la llibertat" (Vargas Llosa, M.
"La libertad y la igualdad".El
País 20 octubre 1991 pág.13). No crec que el nostre diàleg hagi de retreure's
davant la contundència de les anteriors paraules. La persuasió liberal sobre la
igualtat o la justícia potser es puguin reformular a partir de les matisacions
introduïdes al llarg d'aquesta trobada dialogal en recerca d'un mutu
enriquiment.
En primer lloc hauríem de
reconèixer que la llibertat proclamada pels liberalismes no pot ser "només la llibertat dels socialment o
naturalment privilegiats" (Guisán, E. "De rodillas liberales !" El País 16 gener 1992 pág.10). El
valor llibertat no pot ser comprés de forma absoluta sinó està tamisat pel
valor de l'equitat. En un altre comentari, en parlar del tema de la dimensió
econòmica s'ha esmentat la necessitat d'un desenvolupament no distorsionat de
la competència, ara podem estendre aquest judici al tema de la llibertat. Es
tracta d'evitar una extensió parcel·lada i fragmentada de la llibertat,
especialment si ella es dissocia de l'equitat. Hem de garantir que totes les
persones tinguin les mateixes possibilitats de viure i exercitar la llibertat.
Avui estem més mancats d'equitat que de llibertat. Doncs aquesta sense equitat
està injustament repartida i esdevé desigualtat.
No tothom és igualment lliure, no
tant perquè no poden exercir la llibertat de forma positiva, sinó perquè no
totes les persones tenen la mateixa possibilitat d'elecció. L'exercici de la
llibertat va estretament unit a les condicions econòmiques i, molt
especialment, als efectes marginals del poder econòmic. Davant tal evidencia
resulta aconsellable fondre la defensa vehement de la llibertat efectuada pel
liberalisme amb l'alliberament proposat per els qui continuen advocant la
validesa dels projectes emancipadores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada