Abans d’ahir acaba el meu escrit
dient: “si el PSOE, que és qui té la
necessitat d’aconseguir el suport per ser investit el seu candidat president de
govern, segueix obstinat en no fer cap negociació, pública o privada, només
queda una única possibilitat: esperar la nova oportunitat que donarà la
investidura fallida”. És evident que caldrà gestionar, si és el cas, el nou
escenari que obriria la impossibilitat de Pedro Sánchez d’aconseguir ser
confirmat per les Corts com a president de govern. Aquesta circumstància, torno
insistir hipotètica, tornaria a obrir un període negociador que caldrà saber
aprofitar per recuperar la iniciativa política.
¿Què es pot fer? No hi ha massa
espai pels independentistes. El col·lapse institucional creat per l’obstinació
del PSOE de no negociar no es pot resoldre confiant que aquesta força política
entri en raó perquè els independentistes li demanin. Per això, si aquest fos l’escenari,
l’agenda de negociació s’hauria d’aixemplar i aconseguir crear uns acords dels
independentistes amb les principals forces que poden ser claus per assegurar el
nomenament de Pedro Sánchez, bàsicament Unidas-Podemos, PNB, EH-Bildu i
Compromís. Aquests forces podrien situar en l’agenda de negociació la
recuperació del diàleg entre Espanya i Catalunya per tal d’identificar quins
han de ser els problemes del futur debat polític i establir un mètode de
treball per resoldre l’actual impàs. Aquesta proposta consensuada podria servir, junt amb altres temes, s’hauria
d’incorporar en l’agenda política que ha de facilitar l’elecció de Pedro
Sánchez. Els diputats independentistes hauran de modular el seu vot, des del
vot afirmatiu al negatiu passant per l’abstenció, segons el grau d’acceptació i
matisos que prengui aquesta proposta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada