Una part de la ciutadania
catalana assistim atònits a l’espectacle lamentable que estan donant les forces
polítiques independentistes majoritàries, ERC i JxCat, així com els retrets que
reben per part dels comuns que obstinadament veten qualsevol acord amb JxCat.
Aquesta classe política, que havia aconseguit alinear al seu costat una amplia
massa de ciutadans disposats a mobilitzar-se, una i altra vegada, per la
independència o per una consulta democràtica, ara està perdent tot el crèdit
que tenia. Aquesta ciutadania que ha estat pacient, activa, il·lusionada,
mobilitzada quan ha calgut, que ha participat amb imaginació cada cop que era
convocada, comença a estar afartada d’uns polítics que no són capaços de mantenir
una estratègia clara i unitària per seguir el combat per la independència.
No es pot seguir així de cap
manera. Quan els polítics situen els seus interessos partidistes, o personals,
per davant dels objectius comuns creen desencís. Al final, el gran perjudicar
és l’espai comú de la política. I al final de tot, la incapacitat dels polítics
per crear acords a favor d’uns ideals polítics, animarà a explorar camins al
marge dels escenaris polítics tradicional. No sé si això és el que necessitem
ara. És molt incert el panorama que se’ns obre si ens avoquem a una aventura
política basada en l’espontaneïtat provocada per la irrupció dels sentiments
com única raó política. Cal seguir tenint el cap fred per teixir aliances
estables, unitàries i eficaces, més enllà dels actuals antagonismes polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada