Equitat i justícia

L'equitat també es projecta sobre la justícia, doncs el dilema no se situa tant entre igualtat i justícia, sinó entre justícia i equitat. L'exercici de la justícia està estretament vinculat amb l'equitat. Crec sincerament que el concepte de justícia distributiva s'aproxima més al concepte d'equitat. La moderna concepció de justícia va estretament unida al principi de justícia social. Aquesta justícia reivindica, per sobre de tot, una més justa distribució. Al voltant de la justícia distributiva s'han desenvolupat dues actituds que durant molt de temps han estat enfrontades i abismalment distanciades. Per les corrents més propers al liberalisme la justícia distributiva consisteix a donar a cadascun d'acord amb els seus mèrits; en l'altre extrem se situarien els partidaris d'una justícia redistributiva segons la qual: a cadascú segons les seves necessitats. Ara, després d'haver comprovat els fracassos causats pel darwinisme social, aplicació extrema de la primera actitud, i la incapacitat dels diversos models del socialisme real, pretesa realització històrica de la segona actitud, seria aconsellable progressar cap a un intent de síntesi que permetés conjuminar el mèrit (construït sobre la competitivitat, l'esforç personal, l'ambició) amb l'atenció a les necessitats personals a través de la solidaritat i una orientació preferent cap a la igualtat.

L'extensió equitativa de la llibertat i la justícia comporta que els sistemes jurídics i culturals estiguin presidits pel sentit de la justícia distributiva. Un tema recurrent en aquesta trobada amb els liberalismes ha estat el paper de l'Estat. Aquest, mitjançant una pràctica redistributiva, ha de procurar que els béns socials no quedin a mercè exclusiva de la lògica del mercat. Aquesta apreciació considera les estructures estatals com a operants a favor de la justícia, de tal manera que una política solidària no pot existir sense el compromís de l'Estat. Però ara comencem a descobrir que això, encara que sigui necessari no és suficient per atendre la complexitat de les societats modernes. Doncs en aquestes han aparegut nombrosos conflictes que no són explicables ni es poden solucionar per una millora continuada dels mecanismes distributius de la riquesa. Aquests problemes nous, inèdits en els debats vells amb el liberalisme, exigeixen nous escenaris per prosseguir el diàleg a fi d’ajustar el mercat i els seus aspectes col·laterals.