La campanya institucional de la
Generalitat de que som 7,5 milions de futurs d’insistir més aquests ciutadania
de Catalunya és plural i diversa. La societat catalana s’ha transformat molt en
els darrers anys en la seva composició social, especialment motivats pel
fenomen de la immigració. Aquesta circumstància és apreciable en una realitat
simbòlica molt important per les ciutats i pobles: la plaça pública. Aquesta és
el lloc on s’exemplifiquen per excel·lència les virtuts de l’espai públic, i
també els seus problemes. La plaça públic és l’espai real on els persones viuen
i aprenen a conviure, i manifesten el sentiment (i les ganes) d’integrar una
comunitat àmplia de convivència basada en el diàleg i el respecte. Tot sota el
dibuix d’un projecta de civilitat que defineix el perfil de la societat i
afirma la identitat de poble.
La plaça pública és l’espai del
comú on les particularitats es viuen des de la diferència i la diversitat.
Aquest espai es defineix a partir dels drets ciutadans, individuals i
comunitaris; la preservació de les identitats particulars junt amb el signes col·lectius
rebuts com herència de la tradició exemplificada per una història cultural i
política compartides; i uns valors assumits com a comuns perquè la majoria s’hi
identifica i els vol defensar com a propis. Valors, per altra banda, que són
admesos com a part de la identitat comuna i que no poden ser discutits. Viure i
fruir aquests valors ens permet conviure en pau i harmonia en la plaça pública
on tothom és diferent.
Per formar part, o estar, a la
plaça pública cal afirmar les ganes de ser membre de la seva comunitat amb la
voluntat de pertinença i defensa dels valors que són definits com a compartits.
Tothom que vulgui pot participar en la construcció d’aquest àmbit comú, sempre
i quan s’accepti que el sentiment de pertinença arrela tant a un passat, la
tradició, i aboca a un futur que ha de ser construït entre tots. Però si algú,
des de la seva llibertat, opta per estar fora de la plaça pública sap que
llavors les regles de convivència son unes altres. La solidaritat es viu i
construeix des dins de la plaça, ja que fora d’ella la realitat és només una
referència difusa. Situar-se fora de l’espai públic és donar un pas en direcció
a la marginació i defensar una opció poc solidària amb la història comuna
elaborada dia a dia des de l’interior de l’espai públic on les persones es
vinculen per una dinàmica de drets i deures impossibles d’estendre’s plenament
més enllà dels marges de la plaça
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada