Durant els propers post publicaré
un resum de l’article de Hans Zollner “La
mera mare, l’Església, m’ha abandonat”. L’autor és jesuïta , teòleg i
psicòleg, professor i Vicerrector acadèmic de la Pontificia Universitat
Gregoriana de Roma i president del Centre for Children Protection de la mateixa
universitat. Zollner fou membre fundador de la Comissió Pontifícia per la
Protecció dels Menors. En aquest article, l’autor reflexiona més enllà de les
conseqüències psicològiques i disciplinàries dels casos d’abusos sexuals de
menors per sacerdots, i proposa considerar la dimensió espiritual i teològic d’aquestes
situacions.
«En una trobada amb el papa
Francesc, una víctima expressava la seva angoixa i tristesa: "Jesús va
tenir la seva mare al seu costat en la seva Passió i mort. La meva mare,
l'Església, m'ha deixat sol "Aquesta frase revela l'horror dels abusos sexuals
a menors, i el que l'Església i els seus responsables han de canviar. La
dimensió espiritual i religiosa entren aquí en joc. Quan el que abusa és un
sacerdot, que per la seva funció representa Déu i de qui la teologia diu que és
un altre Crist, la imatge de Déu cau en la foscor. La mateixa capacitat de
creure en Déu, de confiar en Ell, queda danyada.
A més, quan les víctimes volen
parlar, no és estrany que siguin incompreses i que se les faci callar. Això
augmenta el risc d'un trauma espiritual, "al costat" de la ferida
psíquica i corporal. Són molts a l'Església, fins i tot en persones amb
responsabilitat, els que no prenen les mesures necessàries. Els que, per
professió, anuncien l'Evangeli han de tenir cura les experiències que poden
afectar i hipotecar l'ànima de l'ésser humà en la seva fe. Això explica per què
bisbes i provincials religiosos reaccionen més aviat en termes de política
eclesial i de dret canònic, en lloc de termes espirituals o teològics. No és
d'estranyar que les víctimes vegin a l'Església no com "mare amorosa"
(és així com comença el motu proprio
del papa Francesc en què explica als bisbes i provincials seva responsabilitat)
sinó com una institució freda i calculadora»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada