Les persones no podem estar
supeditades al compliment cec de les lleis i de les normes. La vella discussió
sobre què preval: la llei o les persones, el criteri d’actuació és procurar
sempre el bé de les persones. “Us vull
fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una
vida o deixar-la perdre?” (Lc 6,9)
Correm el risc de voler viure els
instants de la vida massa ràpids. La pressió social és perquè tot sigui
instantani amb poc temps per la contemplació i la meditació. Aquesta
acceleració distreu i ens impedeix assaborir la riquesa de cada plec de la
vida. “Per aquells dies, Jesús se n'anà a
la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu” (Lc 6,12)
Pels cristians, els pobres són
una opció preferencial. Ells han de rebre tota la nostra atenció en la lluita
per fer un món més just i habitable. Els exclosos i marginats socialment,
juntament amb les persones que pateixen qualsevol mena de tipus de pobresa
espiritual són els estimats de Déu. “Feliços
els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres”. (Lc 6,20)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada