La conjura dels irresponsables

Una reacció primera a la nova convocatòria d'eleccions és considerar que aquest fet representa un fracàs de la política entesa com acord en bé d'una causa superior o per resoldre algun problema des del consens. Certament, això és així, però hi ha més fets que també han intervingut per explicar aquesta incapacitat per establir un acord d'investidura. L'acord no ha estat possible perquè els oracles demoscòpics auguren pel PSOE millors resultats electorals anant a unes noves eleccions. El PSOE i el PP, segons indiquen alguns estudis d'opinió, poden ser els grans beneficiats dels nous comicis. El primer perquè traslladarà la incapacitat de l'acord a Unidas Podemos i culpabilitzant-lo l’afebliria electoralment; el segon perquè intentarà fer al mateix amb Ciutadans. Al final, s'haurà retornat de rondó al bipartidisme escenari en el qual es mouen còmodament tant el PSOE com el PP. Però aquest retorn al bipartidisme, no és la recuperació de les majories absolutes. En unes properes eleccions, segons diuen els entesos, a no ser que hi hagués l’aparició d’un nou actor polític en la disputa electoral, no sembla que els percentatges de vots oscil·lin massa. De tal manera que l’escenari polític tornarà a ser similar a l’actual. És a dir, tornarem estar encallats.

La incapacitat per l’acord polític situa a primer pla un altre fet: l’obsolescència del model de partits. Cap de les forces polítiques dominants a Espanya tenen cultura de pacte per governar l'Estat. Encara perviu una cultura política a l’Estat que entén que  governar és destruir els adversaris i afavorir els seus partidaris. Aquesta crisi per la governabilitat pot evidenciar alguns tensions dins dels sectors que tenen el poder real de l’Estat a les seves mans. Es diu que els directius de les principals empreses de l’IBEX han fet caps i mànigues per bloquejar l’entesa PSOE i Unidas Podemos. Però, al mateix temps, veus significades de l’entorn del poder de l’Estat, com són Felipe González i José Luis Cebrián, han manifestat públicament que eren partidaris d’aquest pacte i, si era necessari, fer un govern d’acord progressista. Una altra derivada de l’actual situació és l’evidència d’una enorme separació entre els nuclis dirigents d’alguns partits i les seves bases actives. És significativa la continua deserció de diputats, regidors i persones rellevants de Ciudadanos. L’horitzó de la política és incert i la credibilitat del sistema democràtic s’afebleix. El moment és preocupant.