Durant els propers post publicaré
un resum de l’article de Hans Zollner “La
mera mare, l’Església, m’ha abandonat”. L’autor és jesuïta , teòleg i
psicòleg, professor i Vicerrector acadèmic de la Pontificia Universitat
Gregoriana de Roma i president del Centre for Children Protection de la mateixa
universitat. Zollner fou membre fundador de la Comissió Pontifícia per la
Protecció dels Menors. En aquest article, l’autor reflexiona més enllà de les
conseqüències psicològiques i disciplinàries dels casos d’abusos sexuals de
menors per sacerdots, i proposa considerar la dimensió espiritual i teològic
d’aquestes situacions.
(continuació)
Jesús crida a fer la veritat
Enfrontar-se al problema de
l'abús sexual a menors per part de sacerdots és aclaparador, punyent. Es tracta
d'abús sexual i de violència, d'abús de confiança, de vides destruïdes,
d'hipocresia, i tot això en el si de l'Església. Enfrontar-se a aquests problemes
toca el cor de la persona i de la institució. Abans que la psicologia moderna,
el mateix Jesús i molts mestres espirituals han mostrat les conseqüències del
rebuig: qui no s'enfronta al seu propi rostre fosc, tard o d'hora, es veurà
atrapat de la manera més violenta.
A tot arreu del món hi ha abusos
sexuals a menors. L'argument que és un problema únic de l'església occidental
és completament fals. Aquest argument permet no afrontar de cara els factors
que, en la vida de l'Església, afavoreixen els abusos o dificulten
descobrir-los. En estudiar aquesta qüestió es constata que, si l'Església
catòlica és una comunitat mundial de fe, múltiple i complexa, presenta, en la
pràctica quotidiana, grans semblances en un lloc o un altre. Arreu els
sacerdots i els bisbes són identificats amb el que passa a l'Església. Se'ls
veu com els representants de Crist i de la seva Església - i així és la
comprensió teològica que tenen de si mateixos. Per això, cada abús comès per un
sacerdot recau sobre l'Església en el seu conjunt.
(segueix)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada