dimarts, 25 de setembre del 2012

Hereus d’una tradició




En el panorama de la crisi de les religions en les societats europees el gran desafiament no és tant la increença, sinó  la indiferència. Aquesta duu a l’oblit del paper del cristianisme en la vertebració de les societat europees i un girar-se d’esquena a l’acció de Déu. El nou pluralisme cultural i la diversitat religiosa no ha de fer perdre una correcta valoració de les aportacions del cristianisme ene la creació de la civilitat europea.

Cal fer memòria de quines han estat les aportacions del cristianisme a aquesta realitat determinada com Europa. És evident que hi ha hagut moments foscos i terribles en la història comuna; però aquesta foscor no desmereix la existència de moments il·luminats per les grans aportacions del cristianisme a la cultura comuna dels europeus. Crec que cal insistir en aquesta qüestió per tal que la indiferència d’avui no comporti menys teniment del nostre patrimoni cultural compartit. No podem oblidar d’on venim i quins són els nostres referents.

Per més que una determinada comprensió de la modernitat s’hagi esforçat a expulsar Déu de la societat, no és menys cert que molts cristians han salvat la memòria del lloc de Déu en la història d’una societat secularitzada. No cal esmentar en va el nom de Déu, però els cristians hauríem de saber explicitar més sovint la raó de les nostres esperances per combatre la interferència de molts ciutadans que no tenen motius per saber que el Déu cristià és un Déu de la història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada