En el panorama de la crisi de les religions en les societats europees el
gran desafiament no és tant la increença, sinó
la indiferència. Aquesta duu a l’oblit del paper del cristianisme en la
vertebració de les societat europees i un girar-se d’esquena a l’acció de Déu.
El nou pluralisme cultural i la diversitat religiosa no ha de fer perdre una
correcta valoració de les aportacions del cristianisme ene la creació de la
civilitat europea.
Cal fer memòria de quines han estat les aportacions del cristianisme a
aquesta realitat determinada com Europa. És evident que hi ha hagut moments
foscos i terribles en la història comuna; però aquesta foscor no desmereix la
existència de moments il·luminats per les grans aportacions del cristianisme a
la cultura comuna dels europeus. Crec que cal insistir en aquesta qüestió per
tal que la indiferència d’avui no comporti menys teniment del nostre patrimoni
cultural compartit. No podem oblidar d’on venim i quins són els nostres
referents.
Per més que una determinada comprensió de la modernitat s’hagi esforçat a
expulsar Déu de la societat, no és menys cert que molts cristians han salvat la
memòria del lloc de Déu en la història d’una societat secularitzada. No cal esmentar
en va el nom de Déu, però els cristians hauríem de saber explicitar més sovint
la raó de les nostres esperances per combatre la interferència de molts
ciutadans que no tenen motius per saber que el Déu cristià és un Déu de la
història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada