Silenci per escoltar-nos

La mort del cardenal Martini m’ha entristit i m’ha provocat un sentiment d’orfandat. Amb la seva desaparició se’n va una figura que aportava una gran credibilitat a l’Església catòlica i, personalment, reconfortava la meva comunió eclesial sempre sotmeses a grans interrogants. En ocasió d’aquest circumstància dolorosa he recordat les seves paraules quan rebé el premi Príncep d’Astúries. En aquella ocasió el discurs d’agraïment del cardenal fou contundent. Entre moltes coses digué, dirigint-se, bàsicament a la classe política que l’estava escoltant les següents paraules.

“Per dialogar és a més necessari conrear una espiritualitat basada en el silenci, en l'escolta. La familiaritat amb la Bíblia ensenya abans de res a escoltar: "escolta, Israel" (Dt 6, 4) i el prec ho repeteix sovint Jesús: "Escolteu" (Mt 4, 3); "Si un té oïdes per entendre que entengui" (Mt 4, 23). Però l'escolta implica el silenci. Avui és necessari que qualsevol que tingui una responsabilitat pública tingui en la seva jornada moments de silenci perllongat, tant més llargs com més grans són les seves responsabilitats. L'episodi bíblic d'Elías en la caverna de la muntanya Oreb ens explica que la veu de Déu no es va manifestar ni en el vent impetuoso ni en el terratrèmol ni en el foc, sinó "en un feble murmuri de silenci" (1 R 19, 13). El silenci obre el cor i la ment a l'escolta del que és essencial i veritable”.

Fins aquí la breu i extraordinària reflexió del recent traspassat cardenal Martini. Aquestes paraules haurien de colpir el cor dels polítics i moure’ls a actuar en coherència amb el seu sentit de fons. El cardenal Martini sempre fou una persona sensible als problemes del seu temps i per això la gent l’estimà, al marge de les creences personal. Al cel sigui.