Minoria creativa

Benet XVI, ja fa un cer temps, proposà que els cristians ens hauríem de presentar al món com una “minoria creativa”. Aquesta idea introdueix una comprensió més realista de la presència de l’Església en la societat contemporània. Gràcies a ella, els cristians ens veiem a nosaltres mateixos com a sal de la terra i llum del món (Mt 5,13-14).

Al presentar aquesta idea el Papa afegí que els cristians ens hem de renovar renovar-nos perquè els vells esquemes no serveixen per abordar la nova evangelització. Els cristians, de forma individual i com església, tenim moltes coses a aportar a la societat, perquè la història de la nostra Església forma part de la història de la salvació i això fa que en ella s’han anat destil·lant propostes per humanitzar la societat. Treballar activament per caminar cap a la parusia ha fet que l’Església sigui una font inesgotable de propostes humanitzadores.

Ara que l’acció política ha incorporat en l’agenda qüestions que afecten al nucli de les creences de les persones; així mateix han aparegut nous temes que tenen relació amb els valors i aquests nuclis de les persones. Davant d’aquesta realitat és normal que l’Església vulgui donar la seva visió sobre aquestes qüestions.  La societat no pot prescindir d’escoltar aquestes propostes; les ha d’acollir i saber integrar-les amb altres fonts de sentit que també actuen per humanitzar la societat. Per la seva part, l’Església ha d’assumir un nou rol, però no s’ha confondre aquest rol amb les tècniques i estratègies que fan servir els partits polítics. Si es fa, aleshores l’Església queda a la intempèrie i perd la seva autoritat moral.