En el post d’ahir, evocant la mort del cardenal Martini recordava unes
paraules seves relacionades amb el tema del silenci. Avui vull aprofundir el
seu sentit.
“Cerqueu Déu, ara que es deixa trobar”
diem en un salm. En aquesta línia es podria molt ben dir: “calleu i podreu escoltar Déu”. El silenci és la gran actitud
personal per poder escoltar Déu. Però el silenci no és només l’absència de
soroll, sinó és tota una actitud interior i una pràctica que permet situar-se
en silencia per escoltar. Els camins dels silenci són diversos. Però existeixen
algunes pràctiques que poden ajudar a situar-se en aquesta actitud de silenci.
En primer lloc cal crear un entorn de silenci. És important mitigar el
soroll ambiental al màxim a fi que el silenci ens envolti. Tot soroll pot ser
un motiu de distracció de l’objectiu fonamental: situar-se en actitud de rebre
la presència de Déu. El lloc, l’espai físic on fer l’experiència del silenci és
important. Seguidament cal callar. Restar en silenci. Evitar qualsevol situació
que obligui a parlar. De la mateixa manera, cal tenir cura del soroll que un
mateix por arribar a fer de manera involuntària. Per això cal procurar
minimitzar els moviments o els gestos que puguin alterar el silenci ambiental.
El propi cos ha de ser font de silenci.
També cal situar la ment en silenci. Això és més difícil ja que els
pensaments poden entrar atropelladament en la ment impedint l’encontre amb la
presència de Déu. Es tracta d’avançar en un silencia interior que permeti
escoltar a Déu. Cal adoptar una actitud d’obrir-se mentalment al misteri del
transcendent i experimentar-lo. Aquí està la clau de volta. Aquesta pregària en
el silenci defuig les paraules per apropar-se a les vivències, allò que es
sent. Cal procurar deixar la ment lliure de tot pensament i, en el cas que
aquests s’obstinin a molestar-nos, es pot repetir alguna petita pregària del
tipus “Senyor Jesús Fill de Déu, tingueu
pietat de nosaltres” tal com proposà el pelegrí rus. Des d’aquesta actitud
només cal esperar allò que Déu farà present en el nostre interior. Serà llavors
quan haurem començat a escoltar a Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada