El govern fiancés vol promoure l’ètica laica com a
proposta bàsica de referents per la convivència. Penso que és fàcil generar un
ampli acord sobre la finalitat: cal uns referents ètics comuns acceptats per
tothom. La meva prevenció és com s’han de denominar aquest conjunt de
referents, doncs el nom pot condicionar la seva recepció social, respecte i
sentiment d’implicació en la construcció d’aquests valors. No crec que el
projecte ètic comú hagi de dir-se ètica laica. Perquè les ètiques s’adjectiven
segons quina sigui la perspectiva des de la qual s’elaboren.
Els experts diuen que poden establir-se tres tipus
d’ètica. La primera és la religiosa.
Es tracta d’un ètica que apel·la explícitament a un referent religiós per
orientar els quefer personal i comunitari. Si el referent és el Déu de
Jesucrist llavors aquesta ètica és qualificada de cristiana. En contraposició,
existeix l’ètica laica. Aquesta és
aquella que per identificar els seus referents no apel·la a cap divinitat o
religió. No li cal; però no està en contra del fet religiós, simplement és
neutral. L’altre ètica possible és l’ètica
laïcista. És aquella que considera que tot projecte ètic s’ha de definir
partint d’una eliminació dels referents religiosos perquè contaminen i afecten
negativament tota proposta ètica autònoma.
Posats a construir una ètica comuna i acceptada com a
pautes personals i comunitàries de convivència el que cal és sumar al màxim
aquelles tradicions del pensament que tenen propostes ètiques. Per això, cal
sumar les propostes ètiques d’origen religiós amb les propostes ètiques
d’inspiració laica per construir un marc ètic consensuat i aquest, per evitar
confusions podria anomenar-se ètica
cívica. La qual, com a projecte ètic de convivència, seria neutre davant
del fet religió, per això té punts en comú amb la perspectiva de l’ètica laica.
Però com que incorpora algunes visions que tenen el seu origen en la
fonamentació religiosa, també es podria considerar inspirat per l’ètica
religiosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada