Sunnites i xiïtes

L'enquesta sobre la situació dels musulmans en el món  es preguntava si els membres d’aquesta religió s’identifiquen amb algunes de les diverses branques de l’Islam i quina actitud mostràvem sobre els musulmans que podien pertànyer a una d’aquestes corrents. L’enquesta evidencia que, tot i que les diferencies sectàries són importants en alguns països, els musulmans són és indiferent a aquestes divisions.

Els musulmans a l'Orient Mitjà i l’Àfrica del nord tendeixen a estar profundament sensibls a la distinció entre les dues branques principals d'Islam, sunnites i xiïtes. L’enquesta mostra que, com a mínim, el 40% dels sunnites no consideren als xiïtes com a musulmans. En molts casos, amb un percentatge més alt, els sunnites consideren que algunes practiques comunes entre els xiïtes, com visitar les tombes del sants, es puguin acceptar com a part integrant de la tradició islàmica. Només al Líban i a l’Iraq , nacions on sunnites i xiïtes conviuen, i tenen un nombre similar de seguidors, els sunniets consideren que els xiïtes són musulmans i que les seves pràctiques són coherents amb l’Islam.

Fora de l'Orient Mitjà i de l’Àfrica del nord la distinció entre sunnites i xiïtes és irrellevant. Dins molts dels països enquestats, per exemple, a l’Àsia Central, la majoria de musulmans no s’identifiquen amb cap branca de l'Islam, només es consideren musulmans. Un patró similar es dóna a l’Europa del sud i oriental. Per exemple, a Indonèsia, país que té la població musulmana més gran del món, el 26% dels musulmans es declaren sunnites, però això és poc si es compara amb el 56% qui diuen que només són musulmans. El 13% que donen cap resposta.