Regirant papers he trobat una conferència de Lawrence Freeman, monjo
benedictí, sobre cpm entendre la vida monàstica avui. Començà la seva intervenció
recordant la resposta a una pregunta que es feu un monjo del desert: “què és un monjo?. La resposta era
simple: un monjo és una persona que cada
dia es pregunta: què és un monjo?”. La vida monàstica benedictina, tradició
des de la qual parlava el conferenciant, és una combinació de la pregària i el
treball. En una època plena de conflictes, crisis i grans transformacions, amb
unes idees sobre la religió i l’espiritualitat que canvien constantment, la
vida benedictina es proposada com a referent i aportació d’uns valors acumulats
en el temps que poden ajudar a comprendre i viure en aquests moments.
Moltes persones que cerquen una vida espiritual renovada busquen trobar un
sentit a la seva vida interior a partir d’experiències reeixides fora de
l’Església. Aquestes persones consideren que el cristianisme té ja poca cosa a
oferir per alimentar la vida interior, més enllà d’uns rituals, unes regles i
un gran conformisme social. Curiosament, molts monestirs poden oferir-se com
una excepció a aquesta manera d’entendre el cristianisme. El monaquisme proposa
una altra manera de viure l’originalitat del cristianisme. Per això, els monjos
i les monges poden ajudar als cristians a redescobrir la dimensió contemplativa de la vida i de la
fe, la teologia i la pregària. Aspectes que poden ajudar als cristians, i a
aquelles persones en procés de recerca interior, a trobar uns referents sòlids
sobre els quals edificar l’experiència vital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada