El papa Francesc sorprengué
favorablement quan afirmà que volia un església pobre i pels pobres. Els seus
gestos i paraules, com la recent recepció al teòleg peruà Gustavo Gutiérrez
evidencien que aquest papa, a diferencia dels anteriors, està obert a acollir
les aportacions bàsiques de la Teologia de l’Alliberament. Un tret
característic d’aquesta teologia és l'opció preferencial pels pobres. Aquesta
visió aporta una nova dimensió a la vivència de la fe en la qual la política no
és una qüestió estranya. La política esdevé una forma més de presència dels
cristians en el món. Certament, no tots els cristians participen d’aquesta comprensió.
Alguns afirmen que la societat postsecular ha sentenciat la fi del cristianisme
messiànic i la necessitat de viure una experiència cristiana menys contaminada
per les mediacions del món. Penso que davant d'aquesta possibilitat es bo
seguir reivindicant la vigència de la dimensió messiànica del cristianisme.
Es evident que no es tracta de
qualsevol messianisme, doncs és cert que aquest ha estat, en moltes ocasions,
motiu d'experiències negatives i font de sofriment. Però la pràctica de Jesús
aportà un nou sentit al messianisme: la lluita per la justícia des de l'opció
fonamental pels pobres. Per això els moviments cristians que es proclamen
hereus del profetisme de Jesús han de contribuir a que l'Església no oblidi la
seva dimensió profètico-política. Els cristians hem d’insistir en la vigència de
la dimensió profètico-política de la fe superant el dualisme lliberal que nega
l’expressió pública de la creença tot s’ha de resoldre en l’àmbit privat. Cal
recuperar l'exercici de la profecia, tal com fos entesa en l'Antic Testament,
perquè la societat contemporània no oblidi la referència dels ideals utòpics
cristians expressats a través de la dimensió pública de la fe i del compromisos
en les mediacions socials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada