Consell de Cardenals

El papa Francesc ha tornat a sorprendre amb dues decisions sorprenents. Una, no per ser esperada, pot semblar ja poc rellevant, però al fixar la data per declarar sants a Joan XXIII i a Joan Pau II el papa Francesc ha volgut deixar clares les seves intencions. Hi ha una orientació de l’església que assumeix i no vol renunciar. Joan Pau II està molt recent en la memòria col·lectiva i molts dels promotors de la seva beatificació estan força presents en la cúria vaticana. Però la memòria de Joan XXIII, el papa bo, queda molt més difosa i la seva gran contribució a la renovació de l’església, el concili Vaticà II, havia estat diluït per alguns importants grups i moviments eclesials.

El papa Francesc ha instituit un Consell de Cardenals per ajudar en el govern de l'Església universal i per estudiar un projecte de revisió de la Constitució Apostòlica Pastor bonus sobre la Cúria Romana. Els arguments que dóna el papa es basen en que un dels suggeriments donats per les Congregacions Generals de cardenals que varen precedir el Conclave, figurava la de la conveniència d'instituir un restringit grup de membres de l'Episcopat, provinents de diverses parts del món, per tal que el papa pogués consultar, singularment o de forma col·lectiva, sobre qüestions particulars.

En el seu escrit el papa comenta “que un cop escollit la Seu romana, he tingut l'ocasió de reflexionar diverses vegades sobre aquest argument, pensant que la iniciativa representaria una notable ajuda per complir al ministeri pastoral Successor de Pere que els germans cardenals em van confiar”. Per això, diu el papa, un cop constituït el grup de cardenals encarregats d’estudiar la reforma de la cúria, ha volgut donar-li ara, abans de reunir-se a començaments d’octubre, el rang de "Consell de Cardenals" amb la tasca “d'ajudar al govern de l'Església universal i d'estudiar un projecte de revisió de la Constitució Apostòlica Pastor bonus sobre la Cúria Romana”. Aquest Consell “que respecte al nombre de membres, em reservo de configurar de la manera més adequada” expressa la comunió episcopal i l'auxili al munus petrinum que l'episcopat mundial pot aportar al papa. Es així com el papa Francesc, sense fer masses estridències, ha creat un òrgan assessor i ha introduït la visió col·legial en l’exercici del pontificat. Fantàsticament inaudit.