La política ha entrat en el terreny del regat curt
i del joc tàctic. Les intervencions polítiques perden el tremp d’elevar-se
sobre la realitat immediata. Més enllà de grans causes presentades com a
projectes unificadors, la resta d’intervencions polítiques sestegen
entretingudes en un cos a cos dialèctic que no va més enllà de les paraules
altisonants. No m’agrada aquesta forma d’entendre la política. Ara Catalunya es
troba en un procés que genera entusiasme i mou voluntats. És important tenir
una il·lusió col·lectiva mobilitzadora. Però això no ens ha de fer perdre la
perspectiva de les dificultats que la crisi econòmica provoca en molts
catalans. Dins d’aquest context els cristians estem cridats a moure’ns
acceptant la realitat sense renunciar a la recerca de nous horitzons. La
crítica profètica dels cristians pot aportar una nova dimensió a la pràctica
política.
La denuncia profètica dels cristians pot servir
per recordar, als poders polítics, que l'acció de govern ha de servir per
realitzar els horitzons utòpics irrenunciables: el ple acompliment de la
justícia, la igualtat, la fraternitat i la llibertat per tal que totes les
persones i pobles puguin viure en pau i feliços. Motivats per aquest interès la
crítica cristiana a la política, exercida com a denuncia profètica, ha d'ésser
per recordar que la pràctica política, per més capteniments que provoqui, ha
d'anar més lluny de les conquestes socials i polítiques. També hauria d'ésser
propi de la crítica profètica la denúncia de les múltiples formes de
sacralització, dogmatisme o de nous absoluts que pot prendre la moderna.,
especialment quan les metes a assolir han estat llargament esperades. Es
evident que la crítica religiosa a la política és el necessari complement a la
crítica política de la religió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada