Una fossa immensa és el que separa el ric golafre de l’Evangeli de la missa
d’avui i el pare Abraham que està en el cel amb Llàtzer, el pobre, a la seva
falda. ¿Què és aquest fossar?. És una distància insalvable entre la glòria de
la salvació, que es suposa que té Llàtzer, i la condemna que ha merescut per la
seva conducte el ric golafre. Aquest ha estat condemnat per haver estimat només
les seves riqueses (els diners) i no voler-les compartir amb el pobre Llàtzer
que es trobava necessitat de misericòrdia. El relat de la paràbola de sant Lluc
sobre el ric i el pobre Llàtzer no és una condemna de la riquesa, sinó la insensibilitat,
entesa com a manca de misericòrdia, que pot provocar la possessió de la riquesa
en les persones.
La salvació és precisament l’alliberament de tota esclavitud derivada de
tenir bens i diners. La paràbola situa als cristians davant d’un temps de
futur, l’altra vida en la qual tothom serà jutjat pels seus comportaments. És
en aquesta cel on està Abraham, com diu l’evangelista, on les persones trobaran
consol als seus sofriments. Però l’estil de la paràbola no ha de fer de perdre
de vista que els pobres estan aquí al costat nostre formant part de la nostre
realitat. Davant d’ells només és possible una sola actitud: tenir misericòrdia
i combatre les causes del seu empobriment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada