De manera reiterada i consistent les grans majories de la societat
espanyola expressen alts nivells de tolerància i voluntat integradora de la
diversitat religiosa en la seva dimensió veïnal i convivencial. El 2012 es
produeix un lleuger, però significatiu, increment de la majoria que s'expressa
partidària que els centres de culte de qualsevol religió puguin obrir-se en la
zona de la ciutat o el municipi que als creients els sembli adequada ( 58,8%).
Només un de cada quatre veïns aposta per un model de segregació espacial dels
grups religiosos (24,1 %), reproduint la mateixa proporció identificada en
l'enquesta de 2011. En aquest sentit, un 58,3% declara que li seria igual que
obrissin una mesquita al costat de casa i totes les proporcions pugen per sobre
del 65% quan preguntem per esglésies catòliques, evangèliques, ortodoxes o per
sinagogues jueves.
Més enllà del seu caràcter majoritari en el social, la tolerància davant la
convivència al veïnat amb centres de culte de diferents religions està
significativament modulada en termes d'edat i nivell d'estudis. Els més joves i
els que posseeixen majors nivells de formació s'expressen significativament més
tolerants cap a la lliure ubicació dels centres de culte que els majors de 55
anys o els que posseeixen menys estudis. Però, sigui com sigui, en tots els grups
d'edat i formació són majoria els que entenen que els creients tenen dret a
obrir els seus centres de culte en els llocs que considerin oportuns, sense que
hagin aplicar criteris de segregació espacial o de qualsevol altre tipus.
Aquestes majories s'incrementen quan es pregunta sobre la idoneïtat de la
cessió d'espais municipals, com poliesportius o auditoris, per a la celebració
de festivitats religioses multitudinàries com el Ramadà o la Pasqua ortodoxa.
Dues terceres parts dels enquestats s'expressa favorable a aquestes cessions,
mentre un 23 % entén que les instal•lacions municipals no s’han utilitzar amb
tals fins.
Encara que en menor proporció, l'ús de la via pública destinat a l'oració o
proselitisme rep també el suport de la majoria, de manera recurrent, un 20 % de
la població es declara completament indiferent a qüestions d'aquesta índole.
Des del punt de vista del rebuig, novament les posicions més reticents a l'ús
de la via pública amb fins religiosos, encara que minoritàries, es troben més
esteses entre les dones que entre els homes, entre els majors més que entre els
joves i entre les persones amb nivells de formació. Paral·lelament, les
posicions més tolerants estan protagonitzades pels perfils de la gent més jove
o amb més nivell de formació.
Reforçant l'orientació tolerant que protagonitza els resultats d'aquest
estudi, el 2012 més de dos terços de la societat espanyola es va mostrar
favorable a adaptar els cementiris a fi de respectar les creences de les
minories religioses i una mica més del 90% va declarar que li donaria igual que
enterressin a persones de religions diferents de la pròpia en el mateix
cementiri en què estan enterrats seus avantpassats. En definitiva, un alt
nivell d'obertura i tolerància que vincula tant a la dimensió material -
concreta com a la dimensió més simbòlic - cultural de la vida quotidiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada