Ignasi M. Fossas

El dia 3 de setembre, festivitat del papa i monjo sant Gregori el Gran,  ha estat la festa del jubileu monàstic del pare Ignasi M. Fossas, actual prior del monestir de Santa Maria de Montserrat. En concret, ha celebrat 25 anys de professió monàstica. Per això, durant la missa conventual, el pare Fossas ha renovat els seus vots monàstics. Aquesta circumstància és una gran festa per la comunitat monàstica benedictina de Santa Maria de Montserrat. Gràcies a la fidelitat, constància i estabilitat de persones com el seu prior, aquest monestir ha esdevingut un referent a Catalunya i per la catolicitat de l’Església. La història d’aquesta comunitat ha estat forjada per la vida de pregària i de treball d’homes que, durant quasi bé mil anys, han estat testimonis vius de fe.

Conec al pare Ignasi M. des de fa molts anys. Els moments més intensos fou quan ell i jo coincidirem a la comissió executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat, jo primer com a vocal i després com a president i ell com a pare majordom del monestir. Plegats visquérem diferents esdeveniments que ajudaren a forçar una relació profunda i entranyable amistat. Durant aquests anys haguérem d’afrontar els problemes derivats d’unes greus esllavissades que provocaren un gran enrenou i que, una d’elles causà la mort de dues persones que treballaven per millorar la seguretat de la muntanya. En ocasió d’aquests fets vaig tenir l’oportunitat de descobrir el gran nivell humana del pare Ignasi M. i saber que aquesta dimensió provenia de la seva dimensió d’home de fe i de vocació monàstica. Actitud, que com ha dit el pare Abat Josep Maria en la homilia de la festivitat, és la voluntat del pare Ignasi de ser servidor dels servidors dels homes per lloar a Déu.

Amb el pare Ignasi M. he parlat molt del sentit i del valor que la fe aporta a les persones. No sempre hem coincidit plenament en els nostres punts de vista, però sempre he admirat la fermesa de les seves conviccions i la profunditat de la seva experiència religiosa. És un referent personal que m'ha ajudat a mantenir-me en el meu camí de cercar Déu quan es deixa trobar. Crec que alguna de les seves pregàries nocturnes després de Completes al peu de la Mare de Déu de Montserrat ha obrat en favor de la meva fe, sempre en estat de recerca de l’experiència de Jesús. El silenci, el temps, l’espai, la comunicació, la seva capacitat docent i les relacions humanes són dimensions que el pare Ignasi M. Fossas exerceix amb l’exquisida pulcritud pròpia del monestir de Santa Maria de Montserrat. Gràcies a les seves virtuts, com els seus coneixements adquirits a base d’un seriós aprenentatge a l’escola de negocis IESE, gestionà amb encert i intel·ligència el llegat dels qui iniciaren la represa del santuari i del monestir després de les tràgiques inundacions de l’any 2000. Foren anys difícils, molt complicats, però que els monjos i laics responsables de la gestió de l’activitat associada al santuari ho feren amb encert. Un cop superat els primers anys ens els quals s’hagué de refer allò que s’havia destrossat  fou necessari  consolidar l’obra feta, donar-li continuïtat i assumir nous reptes. En aquesta tasca és on el pare Fosses exercí, crec que amb visió i encert, la seva responsabilitat de majordom del monestir.

Ignasi moltes felicitats per aquests 25 anys. Prego al Senyor, aquest Déu que cerquem, tu des del silenci actiu i del treball monacal i jo des del món secular desmanegat, ens ajudi i pugui fer més que nosaltres com humils agents, com dius tu, de la Parusia. Prego perquè el teu testimoni com a monjo al servei de la Mare de Déu sigui un exemple per altres persones que vulguin explorar aquesta opció de vida cristiana. Finalment, prego per la comunitat que t’acull i que tu has escollit com la teva família, perquè sigui perseverant en el seu compromís cristià. Penso que Déu, escoltarà aquesta petita pregària i sinó, com també dius sovint, Kyrie Eleison.