Moltes de les mobilitzacions polítiques sovint es sustenten per una
apel·lació a un ideal futurible que sembla inconsistent amb la realitat del
present. Es diu que es tracten de projeccions utòpiques. Hi ha qui sosté que si es pensa en el futur de forma
insistent i es treball en aquesta direcció aquest futur esdevé present. Així la
utopia deixa de ser una visió d’un futur ideal i esdevé una idea mobilitzadora.
En aquest punt el profetisme cristià esdevé comprensible per la política i
aquesta aporta comprensió per entendre el profetisme.
En el camp polític la profecia cristiana ha de parlar de l'esperança
continguda en la utopia. Tota proposta política hauria d'ésser una expressió
plausible d'un projecte utòpic situat en perspectiva històrica. La política
s’ha de fonamentar en l'esperança i remetre'ns a ella. L'esperança política, en
cap moment ha d’estar escindida de l'esperança humana, i s’ha de fonamentar en
la creença sincera de la possibilitat d'un temps històric en el qual es
compliran el somnis avui desitjats i que són, en part, herència viva del
passat. La realització d'aquesta esperança només serà possible si l'acció
política manté una actitud decidida, àdhuc en els moments més adversos, a favor
de la causa de la pau, de la justícia, de la igualtat i de la solidaritat
humana.
La profecia cristiana ha de vetllar perquè la utopia es mantingui viva
contínuament dins de la política. Això comporta el do de la paraula profètica
exercida dins de la mateixa acció política. Sense por ni vergonya. Els
cristians hem de saber donar raó de la nostre esperança fins i tot en l’àmbit
de la política. No cal dissimular-la. La utopia exigeix poder ser se
reconstruïda a cada instant de la vida a partir d'unes opcions polítiques que
aportin credibilitat al propi projecte utòpic i siguin coherents amb els anhels
del cristianisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada