Els vint màrtirs de Montserrat

Ben aviat, el proper 13 d’octubre, es celebrarà la beatificació de vint monjos de Montserrat assassinats durant la Guerra Civil. Aquest monjos foren morts per raó de la seva fe. Això justifica plenament la seva beatificació. Altres monjos també moriren en aquesta contesa. Dos en combat o per malaltia com a membres de l’exèrcit franquista, un altre assassinat quan estava adscrit a un altre monestir benedictí i dos més que no es sap massa com fou la seva mort. La sala capitular del monestir de Santa Maria de Montserrat evoca aquest fet amb diversos signes i representacions artístiques. El nom dels monjos morts es troben escrits en un peça de marbre vermellós a l’atri de l’església al costat de l’entrada del monestir. També se’m fa present el record personal de quan de petit feia d’escolanet a la cripta on estaven enterrats els cossos recuperats d’alguns dels monjos màrtirs al costat del sarcòfag de l’abat Marcet. Aquest indret m’infonia un gran respecte de tal manera que alguns cops hi havia baixat tot sol, per l’escala de cargol que ve de la sagristia, per estar-hi un estona per tal d’apreciar el valor del silenci d’aquest lloc.

Durant anys hi hagut un espès silenci que ha contribuït a minorar el perfil humà i cristià d’aquells monjos que donaren la seva vida per causa de la seva fe. He tingut la sensació de que alguns cops tota evocació del seu record es podia mal interpretar com una adhesió a un passat que es volia oblidar. Semblava que la memòria d’aquests màrtirs s’havia de contrapesar amb els nombrosos morts de la repressió franquista. Aquest equilibri del terror paralitzava tota evocació i al final només mereixien l’atenció els morts provocats per el delit venjatiu d’un bàndol: el que havia guanyat la guerra. Sense adonar-nos del mur de silenci que cobria el testimoni martirial d’uns cristians morts per la folia de l’horror de l’altre bàndol.

Per sort, en els darrers anys, l’exercici seré de revisitar el passat, sobretot per recuperar el nom dels fets que ens han forjat la nostra memòria històrica, s’ha parlat decididament de la vàlua d’aquests màrtirs de la fe. Els nostres màrtirs cristians haurien de ser reivindicats també com a propis per a totes les persones que estan contra l’horror de l’odi que mata i aniquila. Aquests màrtirs tenen un lloc destacat en la memòria històrica del nostre poble. El pare Bernabé Dalmau, monjo de Santa Maria de Montserrat, en el llibre Els màrtirs de Montserrat ens aporta prou informació per fer un reconeixement del testimoniatge martirial d’aquest vint monjos. Les seves morts tenen un espai propi al costat d’altres cristians que moriren en circumstàncies similars. Tal com diu el pare Dalmau “la lloança al Senyor i la invitació a la santedat que la beatificació suscita mereixen que a casa nostra sigui coneguda la manera com donaren suprema prova de caritat”. Aquest llibre ens ajuda a conèixer la biografia i les notícies de les morts d’aquests propers beats cristians.