Petita la crònica del segrest de la Marededéu de Núria. “La matinada del 9 de juny de 1967 va ser
segrestada la Marededéu de Núria del santuari pirinenc en un intent de posar en
evidència la farsa de la seva coronació canònica en un acte propagandístic del
nacionalcatolicisme”. Els autors del segrest foren uns catòlics catalanistes com a reacció a la
campanya promoguda pel franquisme d’inventar-se la coronació de la Mare de Déu
de Núria per donar suport al bisbe castellà de Barcelona Marcelo González,
força desprestigiat per la campanya ‘Volem
bisbes catalans’. El vespre del dissabte 8 de juliol de 1967, el col·lectiu
Almogàvers format per quatre homes procedents del moviment escolta catòlic i
activistes catalanistes pujaren en cotxe a Queralbs i des d’allí al santuari
amb el darrer cremallera. En aquell mateix recinte havia de tenir lloc el dia
13 l’esmentada coronació.
De matinada forçaren l’entrada a l’església i prengueren la
imatge que fou introduïda en una motxilla tubular, amagada sota un casc
d’espeleologia i embolicada en un sac de dormir. A dos quarts de tres de la
matinada sortiren de Núria cap a Queralbs. En aquest poble els esperava una
persona en un cotxe llogat. Després d’un llarg recorregut per carreteres
secundàries dipositaren la talla en una masia de Vallgorguina on restà uns dies
amagada. El dia 9 el mossèn encarregat del santuari denuncià la desaparició de
la imatge al destacament de la Guàrdia Civil de Núria. Aquell mateix dia es
feia arribar un comunicat a la premsa i a les agències informatives
reivindicant l’acció i exigint en un comunicat el lliure nomenament per
l'església de bisbes catalans, el retorn de l’exili de l'abat de Montserrat
Aureli Maria Escarré i la dimissió de l’arquebisbe de Barcelona Marcelo
González.
El segrest, però, no va poder evitar la coronació d´una
rèplica de guix de la verge; els membres de seguretat del règim van ser els
encarregats de custodiar, a punta de metralleta, aquesta còpia. En ocasió
d’aquest esdeveniment es redactaren corre-cuita uns goigs de reparació d’un
acció considerada sacrílega. Aquest goigs deien, entre altres coses:
Ya que
a tan fría montaña
subimos
hoy en comisión
danos a
todos los dones
de tu
sin par coronación.
Virgen
sagrada do Nuria,
morena cual
los gitanos,
que nos
quitas la lujuria
con un simple
besamanos;
recibe
a los españoles
que
están en la Cuarta Región
En esta
región de España.
donde
el sol no se ponía,
viviste
en una cabaña
como
las de Andalucía.
Virgen
de Nuria, española
no como
las de ton ni son
Aquí
del francés ateo
guardas
la Unidad de España,
y ante
el turco, cual lancero,
embistes
con tu espadaña.
Tu ejército
de pastores,
defiendes
a la Religión.
(Després de parlar del Frente de Juventudes, de José
Antonio, la Cruzada i dels ministres del règim franquista, els goigs continuen així admetent que la imatge que es corona és una còpia de guix)
De yeso
de gran calidad
te hicieron
últimamente,
pues te
hubieron de coronar
todo el
Gobierno y su gente.
Las
demás ya lo están todas,
cual
manda nuestra Religión.
Algun dia més tard del segrest la imatge original va ser
traslladada per seguretat a un pis de
Barcelona al barri de Gràcia on romandria en un fals sostre durant quatre anys i
mig. La imatge fou retornada el 28 de gener de 1972, el dia en què el bisbe i futur
cardenal, Narcís Jubany, prelat de la diòcesi de Girona, prengué possessió de
la seu de Barcelona. Per retornar la imatges es portà en cotxe a Montserrat on
fou lliurada a un enviat del bisbe d’Urgell. De tot això ens queda la Marededéu
de Núria, el record dels protagonistes del segrest i aquests goigs que són una
perla de la literatura del nacionalcatolicisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada