Fins fa poc, estàvem fermament convençuts que la utopia social només
podia associar-se al pensament progressista i d'esquerres. Semblava que la
paraula utopia no formava part del nucli conceptual del pensament conservador.
Més aviat aquest emprava el mot utòpic com un qualificatiu pejoratiu davant de
la seva pròpia lògica política i cultural que, per ser la pragmàtica, era la
única possible. Però les coses no han anat com molta gent pensava. La
coherència utòpica del projecte d'esquerres ha estat qüestionada per la seva pròpia
pràctica social i política, especialment quan les esquerres han assumit responsabilitats
de govern.
Per això, si es parla de nou utopia, no és per reivindicar temps
passats o actituds d’anys pretèrits, sinó per demanar que la política recuperi
una visió idealista que li aporti ànima. Tornar a parlar de l’espai utòpic dins
de la política és una salvaguarda contra tot pragmatisme desencarnat tant
abundant entre els governants d’avui. Sense utopia, la política és queda orfe
de projecció de futur i els ciutadans haurem perdut un dels signes més
definidors de la pròpia acció política: l'esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada