Tinc la sensació que els morts que cada dia ens presenten
els medis de comunicació cauen ràpidament en l’oblit dels propis informatius o
diaris. És constant l’allau d’imatges de morts que cada dia ens aporta la
televisió o la premsa escrita. Les desgràcies, els accidents, les guerres o
qualsevol catàstrofe ens criden cada dia l’atenció. Però, de la mateixa manera
que són notícia de sobte desapareixen. Sembla com si els morts d’un dia
substitueixen els del dia anterior o els d’abans d’ahir.
Aquesta banalització de la mort com a conseqüència d’una
guerra o d’un fet no esperat pot arribar a deixar-nos indiferents davant de les
causes d’aquest fet. Darrera d’aquests morts hi ha moltes preguntes que semblen
que no arriben a fer-se perquè la urgència informativa tapa la reflexió en
profunditat. Moltes d’aquestes morts són el resultat del mal estructural que
acompanya la nostre civilització. Hi ha poques morts informatives gratuïtes i
moltes d’elles podrien ser evitables si la bondat habités el cor de les
persones. Per això reivindico no oblidar-nos d’aquests morts. El seu record
hauria de remetre’ns al compromís de combatre les morts evitables. Només des de
l’amor podem fer que el bé venci la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada