Una
altra consideració en relació a la desafecció fa referència a la credibilitat
dels actors polítics. La corrupció ha restat credibilitat a la integritat del
sistema polític. Hi ha hagut masses casos de comportaments corruptes o
irregulars. El constant degoteig de situacions associades a la mala gestió
pública ha qüestionat el nivell moral dels polítics. Aquesta sospita s’ha
estès, malauradament, més enllà de les persones acusades de corrupció i genera
un malfiança, gratuïta si és vol, però real en relació a l’exercici de la
política. L’excessiva lentitud de la justícia per castigar als polítics
corruptes, les reticències dels partits polítics en admetre aquests
comportaments i la docilitat del propi sistema, ha afectat l’honorabilitat de
la política. Les trapelleries d’uns quants afecta lamentablement a polítics
justes i honrats.
La
necessària lluita pel poder s’ha convertit en regla d’or de l’acció polític
substituint la defensa de l’interès general.
Sembla que, per molts forces polítiques, tot valgui per arribar i
mantenir-se en el poder. Així, l’ús del poder com a instrument per fer política
s’ha convertit en finalitat quasi única de l’acció política institucional. En
aquest joc de poder, alguns polítics fan servir totes les males arts possibles:
mentir, fomentar animadversions, ignorar les virtuts i recursos mil per
manipular les voluntats dels ciutadans. Això fa que, quan algun dirigent
polític reclama el retorn a les virtuts cíviques és malmirat i recull tota mena
d’ironies.
Una altra consideració
està relacionada amb la inversió dels interessos defensats des de l’acció política.
Algunes actuacions polítiques semblen més properes a garantir interessos
particulars que allò que es pot identificar com interessos generals
identificables com a bé comú. Hi ha la sospita de connivència entre l’acció de
govern i els poderosos interessos d’algunes empreses o sectors de la societat.
Però també és es produeix un altre fenomen. La progressiva individualització de
la societat ha afavorit que les causes particulars substitueixin les grans
causes polítiques. De tal manera que determinats interessos sectorials,
associats a moviments socials, poden motivar grans mobilitzacions però mancats
de cap projecció general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada