S’ha mort l’Albert Manent, l’home de la mirada allargada. L’Albert
quan mirava a part de mirar amb els ulls, mirava amb l’ànima. El vaig conèixer
personalment durant la meva breu etapa a Afers Religiosos del Govern de la
Generalitat. De seguida vaig comprendre
que anàvem cap el mateix port combatent tempestes similars i perseguint
il·lusions semblants. L’Albert mai havia deixat de combatre per Catalunya i per
l’Església catalana. Era home de fe profunda, però no ensucrada o obcecada.
Vivia les seves creences amb la joia conciliar. Havia lluitat molt per aquesta Església
catalana, catòlica i romana, amarada de tradició però oberta als signes dels
temps. La seva vocació eclesial era un manera de fer país. No volia que la seva
estimada església catalana fos colonitzada per gent vinguda d’altres indrets.
Era home de resoldre les urgències històriques que altres no
havien sabut acabar. Alguns cop era molt enginyós, sorrut i murri alhora d’aconseguir
allò que semblava impossible. Ho feia a partir de la seva entrega
desinteressada i la seva capacitat de teixir complicitats que mantenia i
cuidava. Alguns cops el seu entusiasme el feia ser ingenu o promotor d’iniciatives
originals. Hereu del Noucentisme, comprengué que sense xarxa de país Catalunya
no prosperaria. Per això actuà de promotor cultural i omplí d’alè moltes ànimes
desesperançades. Al darrera de moltes causes catalanistes hi havia la seva perseverança.
Fou un home
vital des del seu cansament de cos. Catòlic ordenat i ordenador de voluntats.
Ensinistrador per avançar per camins inhòspits. Quan parlava calia escoltar-lo
atentament per no confondre’s amb el seu parlar atropellat de paraules i
silencis. Volia els ideals d’una Catalunya cristiana per convenciment i no per
imposició. De nou recordo la seva mirada observant projectada per un nas que
apuntava als ulls del seu interlocutor. Quan me’l trobava sempre tenia la
sensació que estava en una missió reservada, quasi bé secreta, que no podia
confessar. La fermesa madura de les seves conviccions el permetia ser obert i
no sectari. Estimava i era estimat. Descansa en pau Albert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada