La religió en el diàleg intercultural

La majoria de cristians vivim la fe en mig de la societat secularitzada. La secularització ha esmicolat els diferents referents socials que cristianitzaven la societat i facilitaven la vivència religiosa. Moltes coses respiraven deïtat, així creure era més fàcil que no creure. Però ara, les circumstàncies han canviat. Déu ha estat, en bona mesura, expulsat de la societat i s’ha pretès recloure a l’àmbit privat o circumscrit al silenci dels temples. El retorn de la religió, ha vingut, en part, afavorit pels recents fluxos migratoris. Alguns dels nous ciutadans tenen unes vivències religioses diferents forjades en països on no existeixen diferencies entre l’àmbit privat i el públic. Països on les cerimònies o els símbols religiosos s’expressen en l’espai públic sense cap limitació.

Aquesta diferent vivència de la religió entre els nou vinguts i els ciutadans de la societat d’acollida ha creat un important xoc cultural. Les persones immigrants no entenen la secularització perquè en els seus esquemes mentals no és comprensible que una societat pugui existir sense referències a la religió. Els ciutadans de la societat d’acollida es situen en l’extrem oposat com a conseqüència d’haver assumit amb naturalitat la secularització. Aquesta diferent sintonia altera el diàleg intercultural introduint alguna que altra dificultat no desitjada. L’existència d’espais de diàleg interreligiós ha ajudat a vèncer alguns obstacles, però encara queda molt feina a fer en l’àmbit del diàleg intercultural a fi de millorar la comprensió del paper de la religió en una societat secularitzada. Que, en qualsevol cas, ha de compartir renunciar al sentit de la societat secular, però tampoc ha de significar la privatitzada o ocultació del fet religiós. Cal seguir dialogant per fer de la interculturalitat una oportunitat per les religions.