Una constitució de costellada

No pot ser que un grup d’amics es reuneixin per redactar la constitució d’una hipotètica Catalunya independent. Bé, sí que ho poden fer, però aquesta constitució no ha de ser la Constitució d’un estat sobirà. El procés constituent té un punt de sacralitat laica. És el moment en que els ciutadans decideixen establir les normes de convivència i la seva articulació en un cos normatiu. El camí per fer-ho és la representació política ja que és necessari que totes les sensibilitats de la societat estiguin ben representades alhora d’establir aquesta norma cívica que és la constitució. L’elaboració d’una constitució s’inicia amb el que s’anomena període constituent perquè és el moment en que la representació política, escollida democràticament, té el mandat de fer, única i exclusivament, la Constitució.

Fer-ho d’una altra manera és una charlotada que desprestigia la serietat del procés català i qüestiona la seva solvència internacional. ¿Què pensaran de tot això els països que necessitem tenir-los amablement al nostre costat per avalar el procés de consulta?. De la mateixa manera que un grup d’amics es troben per fer una constitució, es podia fer el mateixa encàrrec a una consultora jurídica o similar. Aquesta forma de fer la Constitució desvirtuaria el sentit de la política com a forma suprema d’ordenar la convivència entre persones que pensen i tenen interessos diferents. El procés constituent aporta claredat i transparència als debats parlamentaris. Aspectes inexistents en aquesta iniciativa dels constituents cívics. Es desconeix quins són els amics que, a hores perdudes, es converteixen en constituents. Ara per ara, tot és fosc. Quin ridícul podem fer si tot això va a més. Confio que algú amb seny recomani als amics que s’han reunit en una mena de foc de camp constituent dedicar el seu temps lliure a una altra activitat més útil pel país.