divendres, 18 d’abril del 2014

Ecce Homo

La particular mirada de Caravaggio ens ajuda a entendre la teologia present en la presentació de Jesús per Pilat en l’empedrat. Es tracta de l’obra Michelangelo Merisi da Caravaggio « Ecce Homo » de 1605. Els suggerents comentaris que ha fet el pare Josep C. Laplana, director del Museu de Santa Maria de Montserrat, il·luminen la lectura d’aquesta obra feta des de la fe. De nou el mestre Caravaggio fa a l’espectador de la seva obra protagonista de l’escena. Caravaggio no fa una pintura històrica, sinó que ambienta tota l’escena en la seva actualitat que també pot ser la nostra. El pintor no vol fer una composició narrativa d’uns fets sinó una interpel·lació moral. Tots estem davant de l’Ecce Homo.

És el mateix que diu una cançó espiritual negre molt entonada en la meva joventut “Hi eres tu quan el duien a la creu?”. Hi ha una responsabilitat situada fora del temps en la mort de Jesús. Com expressava Kazantzaki en el seu magníficat llibre “Crist de nou crucificat”. Aquesta és la realitat viva de la mort de Jesús en creu. El seu patiment i mort es fruit d’una acusació popular, on tots hi podem ser-hi presents com a nous inquisidors. El drama de l’Ecce Homo esdevé actualitat. Com ha escrit el pare Laplana “aquest Pilat podria ser qualsevol alt funcionari del moment , que mira amb complicitat a l'espectador preguntant què ha de fer amb "Aquell Home ".


La resposta decebedora de la multitud és la preferència per Barrabàs deixant a Jesús abandonat. Ni Pilat té la valentia d’absoldre a Jesús falsament acusat, ni els acusadors populars tenen el coratge de reconèixer que estan portant al patíbul  a un innocent. El para Josep C. Laplana senyala que “l'espectador se sent implicat per la mirada i el gest del procurador. Què respondrà ? Què respondré ? ¿Crucifica'l ?” Caravaggio ens presenta un Crist impotent, amb les mans lligades i deixat a la voluntat del governador romà que per la seva covardia atén l’acusació i el condemna a la crucificació. La mirada perduda de l’Ecce Homo senyala el nostre cor. De nou, la nostra elecció no pot ser Barrabàs, sinó Jesús.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada