Elogi del noucentisme

En moments turbulents la prudència aconsella no fer grans canvis. Però sí és un temps apropiat per reflexionar sobre el que està passant i endevinar els camins que cal emprendre per avançar. Moltes de les respostes que havien servit en el passat ara són percebudes com inviables. Alhora de construir referents sòlids per resoldre els atzucacs actuals és útil revisitar el passat per identificar situacions que puguin il·luminar el present. Fent aquest exercici es poden trobar respostes que per analogia poden fer-se servir per resoldre els problemes d’avui.

Fent aquest exercici he trobat suggerent recollir el que significà el Noucentisme per Catalunya. Aquest mot, a més de designar el canvi d’un període històric de canvi de segle, identificà tota un ampli moviment a Catalunya que permeté omplir de continguts als projectes polítics i culturals a inicis del segle XX. El noucentisme contribuí a la regeneració política i cultural de Catalunya. El seu objectiu era situar a Catalunya en la modernitat afirmant la seva identitat pròpia, singular i diferent de la resta d’Espanya. L’encert del noucentisme, a diferència del moviment Modernista precedent, fou unir política i cultura.

A començaments del segle XX hi hagué un gran coincidència d’interessos entre el món polític i el cultural. La burgesia catalana havia dissenyat un projecte polític per Catalunya afirmant la seva condició nacional, però necessitava de les aportacions dels intel·lectuals per definir i difondre el seu programa ideològic. És en aquest punt on l’analogia amb el moment present és fa més clara. Avui es troba a faltar aquesta simbiosi entre política i intel·lectualitat. El procés nacional de transició cap a la sobirania es fa sense una clara definició d’un discurs ideològic d’àmplia integració de tots els aspectes: política, ciència, arts plàstiques, creació literària i pensament. Els intel·lectuals noucentistes de llavors han estat substituïts avui per opinadors i tertulians. Aquest fractura entre pensament integrador i acció política és un dèficit important que, tard o d’hora, passarà factura.