Ser agraïts

Hi ha persones agraïdes, altres que ho són poc i també trobem persones impassibles. Aquestes acostumen a no mostrar cap manifestació empàtica en relació als sentiments d’altres persones o el que aquestes fan. Crec que hem de ser persones agraïdes. Una societat humanitzada necessita que els ciutadans sàpiguen ser persones agraïdes. Hi ha varis motius per ser agraïts. El primer agraïment neix del propi interior dels individus. És el que motiva que el pregar diguem “Senyor us dono gràcies per viure”. Així tan simple. El fet de viure aporta forces raons per ser agraïts. La joia de l’existència, al marge de quines siguin les seves condicions, és suficient per afirmar aquest agraïment.

Es considera que aquest agraïment és font de felicitat. Si som agraïts, serem feliços; ens farà estar bé amb nosaltres mateixos. Quan manifestem l’agraïment, ho podem fer-ho amb un somriure o amb paraules, estem reconeixent que aquesta felicitat personal, fins i tot viscuda en els petits detalls, és el resultat del treball anònim de moltes persones que s’encadena per fer possible cada un dels meus instants. Hem d’estar permanent agraïts, com Sant Francesc ho estava a tota amb tota la Natura. Perquè tot existeix a fi de poder-ho gaudir. Som els individus qui, amb les nostres apetències o desmesures, abandonem el camí del gaudi simple de la joia de viure. Procurem ser senzillament feliços.