Hi
ha persones agraïdes, altres que ho són poc i també trobem persones
impassibles. Aquestes acostumen a no mostrar cap manifestació empàtica en
relació als sentiments d’altres persones o el que aquestes fan. Crec que hem de
ser persones agraïdes. Una societat humanitzada necessita que els ciutadans
sàpiguen ser persones agraïdes. Hi ha varis motius per ser agraïts. El primer
agraïment neix del propi interior dels individus. És el que motiva que el
pregar diguem “Senyor us dono gràcies per
viure”. Així tan simple. El fet de viure aporta forces raons per ser
agraïts. La joia de l’existència, al marge de quines siguin les seves
condicions, és suficient per afirmar aquest agraïment.
Es
considera que aquest agraïment és font de felicitat. Si som agraïts, serem
feliços; ens farà estar bé amb nosaltres mateixos. Quan manifestem l’agraïment,
ho podem fer-ho amb un somriure o amb paraules, estem reconeixent que aquesta
felicitat personal, fins i tot viscuda en els petits detalls, és el resultat del
treball anònim de moltes persones que s’encadena per fer possible cada un dels
meus instants. Hem d’estar permanent agraïts, com Sant Francesc ho estava a
tota amb tota la Natura. Perquè tot existeix a fi de poder-ho gaudir. Som els
individus qui, amb les nostres apetències o desmesures, abandonem el camí del
gaudi simple de la joia de viure. Procurem ser senzillament feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada