Ens casem perquè ens estimem

Escric aquesta nota una mica abans d’un esdeveniment que vull compartir amb els meus lectors. Avui la Roser i jo ens casem. Hem fet aquest gest perquè ens estimem i estem convençuts que podem compartir amb moltes persones la nostra alegria i la joia de viure. Els nostres temps biològics s’han anat escurçant fugidíssims, i algunes forces s’han distret més del compte, però la plenitud de l’amor allarga la vivència i la percepció del temps. L’amor que tot ho pot i tot ho transforma ha fet que decidíssim confiar-nos el goig de compartir un projecte de vida i comprometre’ns davant de tots. Per endavant encara se’ns obren molts inèdits plens d’esperança. Moltes cosses són possibles i moltes estan per fer. Això ens anima a seguir lluitant per nosaltres amb vosaltres i perquè prosperi la nostra relació de parella a fi d’estimar-nos i estimar desinteressadament fins i tot als que no ens vulguin acollir. 

Sabem que l’amor salva i venç la finitud de la vida. És l’amor el que ens transcendeix en una comunió que va més enllà dels límits de la nostra comprensió. Per això em volgut afirmar davant la comunitat de la nostre família propera que tots dos, en Jordi i la Roser, com a persones adultes, ens unim en matrimoni i així ho proclamem i signem. Ens hem compromès en un acte madur i meditat. Un cop realitzat, és l’hora de sortir al carrer, amb camisa i brusa nova, ben arreglats per afirmar que és l’hora de la victòria de l’amor sobre la foscor. Ha nascut una llum que il·lumina més allà de la nostra raó. Ens estimem i estimem. Benvinguts a la nostra festa. Tothom i té cabuda, tothom pot fruir de la nostra joia.