Sovint mirem i no veiem, escoltem i
no sentim. Són situacions que tenim davant nostre i no som capaços d’entendre-les
perquè tenim el cor de pedra o la ment enfosquida. Hem de saber vestir-nos amb
un enteniment nou perquè la realitat se’ns faci comprensible. Llavors
comprendrem el sentit de tot plegat. “Llavors
se’ls obrí el cor perquè comprenguessin en sentit de les Escriptures”. (Lc
24, 45)
Tota persona és digne de ser
respectada i tinguda en compte. No podem ser còmplices dels valors mundans que
valora per interessos i en rebutgen algunes segons les circumstàncies. Tota
persona és interessant. No podem participar en la cultura del rebuig practicada
tant sovint, fins i tot per nosaltres mateixos sense adonar-nos. “La pedra que rebutjaven els constructors ara
corona l’edifici. És el Senyor qui ho fet, i els nostres ulls se’n meravellen”.
(Salm 117)
Hi ha moments que la vida és com un
xuclador. Espanta i preocupa. Els esdeveniments ens intranquil·litzen i sembla que
no sapiguem per on anar. Però si escoltem el nostre interior hi descobrim
principis i virtuts sòlides que ajuden a anar segurs per la vida. Hem demanat al Senyor que em guiés, ell m’ha
escoltat, res no m’espanta. (Salm 33)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada