Els màrtirs coptes

He llegit l’excel·lent article “El cos d’un Déu sacrificat” de Rafael Argullol i gràcies a ell he descobert la força simbòlica de les mans crispades del Crist del retaule d’Isenhem pintat per Matthias Grünewald. Les mans desencaixades, amb els dits intensament desordenats i tensos, expressen el màxim dolor davant la mort de tants innocents que el Crist assumeix en el seu patíbul. Al començament de la Setmana Santa,  aquest Diumenge de Rams, hem viscut atònits els atemptats d’Estats Islàmic als cristians coptes d’Egipte. Horror, indignació, impotència, ràbia, estupefacció, revolta, solidaritat, silenci i pregària, aquests i molts altres són els sentiments que tinc davant de tanta crueltat que continua provocant el fanatisme religiós islamista.

Fa pocs anys, el grup Ansar Al-Xaria, sucursal de l’anomenat Estat Islàmic a Líbia, retransmeté el degollament de 21 cristians coptes. El fet passà amb certa impasibilitat occidental. Deuríem estar preocupats per altres temes domèstics. Avui han estat dues explosions en dues esglésies coptes, una d’elles la catedral d’Alexandria, mentre celebraven el diumenge de Rams. De nou, els cristians coptes són subjectes de martiri en mans de fanàtics islamistes. Musulmans que fan una lectura textual i radical de l’Alcorà i de la tradició islàmic. Però, a tots els efectes, creuen actuar en nom de Déu i els seus mandats. 

Durant molt anys, els coptes han estat assassinats a Egipte i les seves esglésies cremades per turbes d’islamistes fanàtics. Tot i ser uns 10 milions a Egipte, els cristians coptes són una minoria fortament perseguida i humiliada pels extremistes islàmics. A més, ara els consideren culpables del cop d’estat militar contra el règim dels Germans Musulam. No sé si la propera visita del papa Francesc a Egipte ha atiat el conflicte, però la seva visita ha de portar el consol dels catòlics a l’Església copta i comunió santa amb el seus màrtirs. Si en el Crist inanimat i desfigurat de Matthies Grünewald hi trobem representat el dolor de la humanitat que assisteix perplexa els crims dels fanàtics religiosos, la solidaritat activa dels cristians amb els coptes ha d’aportar l’esperança de la resurrecció.